1.- Parlem de la Història.

Baixa’t els apunts per dimecres dia 15 de febrer.

Explicaré i treballarem aquest material i és del tot convenient que el tingues.


………………………………….APUNTS……………………………………….

LA HISTÒRIA, CRONOLOGIA I FONTS HISTÒRIQUES


Què és la història?

És l’estudi de les societats humanes, assenyalant les diferències que hi ha entre elles i els canvis que s’han anat produint al llarg del temps.

Altra definició no tan científica:

És la ciència que s’ocupa de l’estudi, investigació i narració del passat dels éssers humans des que van aparèixer sobre el nostre planeta fins a hui en dia.

La paraula història prové del llatí , que alhora la va agafar del grec i significa recerca, indagació.

Algunes preguntes que convé fer-nos quan treballem la història podrien ser:

- Quan va passar?

- Com va afectar al grup o comunitat?

- Quina relació té amb altres aspectes de la vida humana?

- Quines causes la van originar?

- Quines conseqüències va tenir?

La història investiga, busca… d’entre altres, fets, dades… els ordena, organitza, analitza i interpreta.

El seu objectiu és la interpretació i explicació científica dels fets històrics i les seues conseqüències.

Per facilitar el seu estudi se sol dividir cronològicament en:

Prehistòria

Història Antiga

Història Medieval/Mitjana

Història Moderna

Història Contemporània

Tin present que el temps històric no transcorre per igual en totes les cultures del planeta, doncs hi ha un ritme de desenvolupament per a cadascuna d’elles.

Observa que hi ha en l’actualitat cultures i societats molt desenvolupades mentre que altres encara no han arribat al coneixement de l’escriptura.

D’entre les moltes adjectivacions que podem trobar de la història tenim: Història Local, Comarcal, Nacional, Estatal, Continental, Mundial, Universal, Política, Religiosa, Social, Cultural, Econòmica…

Què són les fonts històriques?

Són els documents i restes que ens proporcionen qualsevol informació sobre el passat.

Els documents poden ser: orals, escrits, gràfics i audiovisuals.

Les fonts es poden classificar en directes com: una moneda, una carta… i, indirectes, com la descripció de la moneda que podem trobar a qualsevol llibre o també la reproducció d’un text esmentat en una obra.

Per poder buscar informació sobre objectes o restes ens solem dirigir als museus, jaciments arqueològics, anem als arxius d’ajuntaments, parròquies a més de biblioteques, hemeroteques, videoteques… així podem consultar-hi documents escrits o audiovisuals.

És del tot necessari que recordes que les fonts històriques són l’únic mitjà que tenim per conèixer el passat, i constitueixen una herència insustituïble per a les generacions futures. Per això és del tot necessàri que ens concienciem i les conservem.

Orals: entrevistes, discursos, relats, al·legats…… recollits en diferents suports (disc, CD, DVD, vídeo…).

Escrites: documents polítics, econòmics, jurídics, diplomàtics, civils (partides de defunció, naixement, manuscrits, cartes, novel·les, cròniques, diaris, revistes, còmics, partitures musicals…)

Gràfiques i audiovisuals: pintures, escultures, dibuixos, gravats, fotografies, pel·lícules de cinema, CD, DVD…

Objectes i restes materials: Restes completes o fragments d’objectes, ceràmica, monedes, restes d’animals o vegetals, materials bèl·lics (espases, llances…), joguines, atifells de cuina, roba…

Ciències auxiliars de la història

Són aquelles que ajuden a la investigació històrica, doncs de tots és sabut que la investigació requereix interdisciplinarietat.

Algunes d’aquestes són:

Geografia: ens ajuda a situar espacialment els fets.

Geografia física: ens ajuda a formular preguntes com Quines raons va tenir aquest o altre grup per intal·lar-se ací?

Geografia humana: en ajuda, per exemple, a distingir fases en l’evolució d’un plànol urbà.

Climatologia: ens permet saber quin clima hi havia en una determinada època.

Arqueologia: es basa en les restes o troballes materials que ens permeten reconstruir la manera de viure de les antigues cultures.

Per trobar aquestes restes materials es duen a terme excavacions en jaciments on se sospita que hi va haver un assentament humà.

Paleografia: estudia les escriptures antigues. El paleògraf llegeix els documents i els transcriu per facilitar la lectura als historiadors.

Numismàtica: estudia les monedes, la seua història, la composició…

Antropologia: estudia l’origen i el desenvolupament dels diferents grups humans.

Demografia: estudia les poblacions i analitza la seua composició i evolució.

Paleontologia: estudia els fòssils.

Estadística: serveix per exposar dades que puguen ajudar a entendre millor o interpretar determinats aspectes de la realitat.

Sistemes de datació.

Al llarg de la vida els organismes agafen elements químics del medi que els envolta, alguns dels quals són radiactius. Aquests elements es descomposen en uns altres de diferents durant períodes de temps molt prolongats.

Els sistemes de datació analitzen la proporció existent entre l’element inicial i el final per poder calcular quant de temps fa que aquest ésser va viure.

Carboni 14: en passar uns 5730 anys, la meitat del carboni 14 que conté un organisme fòsssil es tranforma en nitrògen 14. Aquest mètode és útil per a restes d’una antiguitat màxima de 50.000 anys.

Potassi 14: en transcòrrer 1310·10 elevat a 6 anys, la meitat del potassi 40 es converteix en argó 40. És útil per datar restes que tenen milions d’anys d’antiguitat.

Dendrocronologia: estableix cronologies a partir dels anells de creixement anuals dels arbres.

Estratigrafia: estudia la disposició i les característiques dels estrats, així doncs ajuda a relacionar les restes amb l’antiguitat de l’estrat on s’ha trobat.

Les unitats dels temps històric.

Per explicar qualsevol fet passat utilitzem la cronologia, l’objecte de la qual és la determinació de dades en les quals es produeixen els esdeveniments històrics.

Per mesurar el temps utilitzem diferents unitats, que designen moments del passat, del present o del futur. Així doncs, quan ens referim a fets que van passar en temps llunyans, utilitzem un altres conceptes: Lustre, Dècada, Segle, Mil·leni, Edat o Era. Aquest còmput rep el nom de cronologia llarga.

Any…………………………………52 setmanes o 365/6 dies

Lustre……………………………..5 anys

Dècada…………………………..10 anys

Segle…………………………….100 anys

Mil·leni.……………………..1000 anys

Per facilitar l’estudi de la història al segle XIX es va dividir aquesta en unes grans etapes anomenades EDATS. A l’hora d’explicar el pas d’una edat a una altra, els historiadors agafen com a punt de referència la data exacta en què es va produir un esdeveniment important per a la humanitat. Això es fa generalment amb una visió eurocentrista, és a dir, interpretant la història des del punt de vista d’Europa i sense tenir en compte el que passava en altres parts del món.

Prehistòria……. de l’aparició de l’ésser humà fins el tercelr mil·leni a.C.

Història Antiga… del tercer mil·leni a.C. fins el 476.

Història Mitjana o Medieval….. del 476 fins el 1492

Història Moderna…… del 1492 fins el 1789

Història Contemporània…..del 1789 fins els nostres dies.

Per estudiar la història de la terra, els geòlegs divideixen la història en llargs períodes anomenats eres. Aquestes en són quatre: Precambriana, Paleozoica, Mesozoica i Cenozoica, en la qual ens trobem actualment.

La numeració romana.

Per designar els segles i de vegades els mil·lenis, s’utilitzen els nombres romans. Aquests representen les xifres mitjançant lletres majúscules.

I = 1; V = 5; X = 10; L = 50; C = 100; D = 500; M = 1000

Tin present que la numeració romana es regeix per unes normes:

- I, X, C i M es poden repetir com a mínim tres vegades seguides.

- V, L, i D es poden escriure una vegada i prou.

- Si I, X i C es troben a la dreta d’un altre símbol més gran li sumen el seu valor. CX=110

- Si, pel contrari es troben a l’esquerra d’un altre símbol més gran, resten a aquest el seu valor.

Determinació de dates.

Per a determinar la data d’un esveniment històric cal establir un any que ens servisca de punt de partida. El naixement de Jesús el Crist és el fet històric més important per als cristians. Per això, la cultura occidental l’ha adoptat com a punt de referència per a mesurar el temps històric. Així parlem dels anys abans a Crist (a.C.) i dels anys després de Crist (d.C.).

Per a referir-nos a un naixement que va produir-se abans del naixement de Crist, per exemple, la fundació de Roma, s’afirma que va passar l’any 753 a.C. Compten els anys abans de Crist retrocedint des de l’any 1 a.C. Així, l’any 546 a.C. és anterior a l’any 215 a.C.

Després del naixement de Crist s’han numerat els anys successivament fins els nostres dies. De l’any 1 al 100 va transcòrrer el primer segle (segle I). Si una data no porta cap lletra es considera posterior al naixement de Crist.

Per saber a quin segle correspon un any determinat, agafem la xifra de les centenes (i la xifra dels milers en el cas que tinga) i afegim una unitat a les centenes.

814…………………8 + 1 = 9 …………………….. Segle IX

1674………………16 + 1 = 17…………………… Segle XVII

Aquesta cronologia no és compartida per les altres cultures. Els musulmans consideren any 1, l’any 622, data en què es va produir la fugida de Mahoma de la Meca a Medina. Així, el 1378 musulmà correspon al 2000 de la nostra cultura.

El calendari

Per situar els esdeveniments en el temps, ha tingut la necessitat de registrar-ho. Per fer-ho han creat diferents calendaris.

El calendari és un sistema de còmput o registre dels dies de l’any agrupats en setmanes i mesos. L’origen el té en el càlcul dels cicles del moviment de la terra i dels astres. El moviment de traslació al voltant del Sol i el moviment del nostre satèl·lit, la Lluna, són la base per registrar el temps.

……………………………………………………..

ACTIVITATS:

1.- Baixa’t el “pdf” i contesta els set exercicis.


HISTÒRIA 1-Activitats


2.- En un foli blanc, còpia l’esquema de les Edats:

PREHISTÒRIA:

Edat de la pedra:

- Paleolític: (2.000.000 – 10.000 a.C.)

- Superior

- Mitjà

- Inferior

- Epipaleolític (Mesolític)

- Neolític ( a partir del 10.000 a.C.)

Edat dels metalls:

- Eneolític (Coure) (300 0 a.C.)

- Bronze (2000 a.C.)

- Ferro (1000 a.C.)

…………………………………… Aparició de l’escriptura………………………………….

HISTÒRIA

Edat Antiga

Edat Mitjana o Medieval

Edat Moderna

Edat Contemporània

…………………………………… En aquest “pdf” tens el model……………………………

1.-

Quadre cronològic de les edats de la Terra

…………………………………………………………………………………………………………………………………….

2.-Fitxa dels apunts inicials sobre la Història.

Activitats d’introducció a la Història

…………………………………………………………………………………………………………..

ARQUEOLOGIA

Excavació en Pompeia

Excavació en la Servana-Xeresa

Excavació en la Torre Mora-Xeraco

Paleografia

Còdex

Text de Felip II

Documents medievals amb segells

Segells medievals

Elements per a la confecció dels segells

Numismàtica

Paleontologia

Antropologia

Estadística

Demografia

ENLLAÇOS…………………………………………………………………….

Per a consulta de diccionari-vocabulari de llengua:

http://dvcb.iecat.net/

Per tenir una visió més completa del tema/apunts consulta:

http://ca.wikipedia.org/wiki/Hist%C3%B2ria

Enciclopèdia lliure Wikipèdia

http://www.xtec.cat/~aguiu1/socials/index.htm

http://www.xtec.cat/escola/

Busca l’àrea de Ciències Socials i clica sobre:

El portal de les ciències socials d’Escola oberta de la  xtec

Consulta expressament i navega per:

1- Matèries ESO i batxillerat

2-Primer ESO

3- La Història

4- La mesura i representació gràfica del temps històric.

JUGA I APRÉN AMB LES ACTIVITATS “CLIC”………………….

http://www.edu356.cat/eso

Mentides- Cançó d’Obrint Pas.