8/Juliol/2008
EN PROCÉS EXPERIMENTAL
TREBALL AMB LES TIC (Tecnologies de la Informació i Comunicació); ara han passat a denominar-se TAC (Tecnologies de la Informació i l’Aprenentatge) sempre que fecen referència al camp de l’educació.
Com tots i totes sabeu, a la nostra societat s’estan produint canvis.
Les TIC, i de manera molt especial l’eina d’Internet, estan transformant el paisatge de la comunicació i treball a distància d’una manera vertiginosa, no solament pel que respecta a les possibilitats pedagògiques, sinó al model i estructura de les organitzacions en general.
Així, doncs, el fenomen d’Internet, ha originat mitjançant l’aprenentatge virtual, una autèntica revolució dins del món de l’educació:
El temps i l’espai no suposen cap entrebanc o barrera per a la comunicació.
La seua facilitat de manipulació i aprenentatge no necessita de cap habilitat especial , doncs . tothom pot aprendre a navegar per la xarxa sense gaires dificultats.
Aquest sistema multimèdia ha aconseguit unir la informació textual, sonora i audiovisual.
Econòmicament el seu cost es relativament baix per a la comunitat educativa, tot i que en aquest país és molt més elevat que en qualsevol àrea desenvolupada d’altres països del primer món.
Allò que és molt important, fa COMPATIBLE l’ensenyament virtual i el presencial.
Facilita la formació contínua, en un món global.
L’educació superior universitària està especialitzant-se en treballar la presencialitat i la virtualitat.
Els ràpids canvis tecnològics que estan donant-se a tot arreu del planeta, exigeixen cada vegada més que alumnat i professionals de l’ensenyament acualitzen i amplien els seus coneixements tant en els estudis com al llarg de la seua vida professional per a no “perdre el tren”.
“ Els analfabets del segle XXI
no seran els qui no sàpiguen llegir ni escriure,
sinó a quells que no sàpiguen
aprendre,desaprendre i aprendre .
Alvin Toffer
Els ensenyants, hem d’educar a l’alumnat en la correcta utilització d’aquesta poderosa ferramenta que és Internet, perquè fancen un bon ús d’ella i traguen el màxim profit possible per als seus estudis i la vida professional que desenvolupen.
Internet, mitjançant el Web (World Wide Web) (www), pertmet la creació, l’emmagatzematge, el descobriment de materials digitals i la seua interactivació; la comunicació a través del correu electrònic o e-mail, la tecnologia de la conversa o xat; les videoconferències fan possible un nou tipus d’ensenyament no presencial caracteritzat per la comunicació asincrònica i biodireccional entre alumnat i professorat i a més a més possibilita la comunicació directa i fluida entre l’alumnat tant a nivell individual com grupal.
En esta nova societat global “post-Internet” que està desenvolupant-se, la xarxa funciona com un sistema de fonts d’informació entrellaçades que proporciona tot tipus de recursos i que l’alumnat, professorat, pares i ciutadans en general, utilitzant els seus propis enllaços i accessos formen i són una part activa del procés generador i distribuïdor de la informació.
Certament el bon ús d’Internet i de les TIC en general que caracteritzen l’aprenentatge virtual, condiciona el tipus de recursos pedagògics que podem utilitzar.
A més hem de tenir present que la riquesa d’un espai formatiu es determina per l’encert en el què ha estat dissenyat i no per la sola utilització d’una o unes tecnologies.
Així, doncs, hem de comprendre que l’aprenentatge virtual es fonamenta en un nou paradigma educatiu en el que l’estudiant es converteix en protagonista del seu propi aprenentatge. El professor deixa de ser (al seu torn) un instructor i es converteix a l’hora en un facilitador de l’aprenentatge. L’acció docent no és producte de l’atzar, sinó el resultat d’una integració adequada dels recursos tecnològics disponibles amb un model pedagògic dissenyat a mida de l’estudiant.
L’aprenentatge virtual, el qual estem treballant amb el nostre alumnat, és una necessitat cada vegada major al món educatiu; cada vegada està present en més i més sistemes escolars d’educació secundària, doncs aquests nous mitjans possibiliten que l’alumnat tinga la possibilitat d’accedir a materials fonamentals que queden fora de la mateixa comunitat i aquest tipus de treball complementa i a la vegada implementa també l’aprenentatge presencial.
Hem de treballar amb un sistema escolar flexible perquè l’estudiant que necessita un treball més estimulant o una ajuda especial es puguen moure per sí sols i puguen aconseguir tot allò que necessiten, dins i fora del sistema presencial normal.
La introducció de la tecnologia fa segles que representa un canvi per a qualsevol organització. Des de fa unes quantes dècades, la ràdio, la televisió, el vídeo, els projectors… han anat entrant com a tecnologies a les aules i han anat modificant d’alguna manera el procés pedagògic, però no han modificat en gran manera l’organització.
L’aprenentatge virtual, no només entra a l’aula, sinó que també penetra en l’organització educativa i la modifica, podent facilitar-hi la innovació i millora, és a dir el canvi.
“ L’estudiant ha de ser el protagonista del procés educatiu”
